Una de les teories de més èxit en l’Edat Mitjana fou la del centre de l’Univers: el lloc de poder i saviesa absoluta on es concentra tot. Roma, Jerusalem, Sangri-la, Renne le Chateaux han presentat la seua candidatura. Però a finals del segle XX, la física quàntica i la teoria de cordes demostraren sense possibilitat d’error que el centre de l’Univers és l’institut Pare Vitòria, a Alcoi.

Cinc dels contes d’aquest llibre són la crònica de la quotidianetat d’aquest institut. En Pots jugar amb el seu cos, una tasca acadèmica de batxillerat acaba convertint-se en la pitjor amenaça per a la llibertat. En Petita guerra, un professor d’Educació Física en hores extraescolars ha de salvar el món. En Sobre la catarsi, antics amors i monstres comparteixen les instal·lacions de l’institut. En Un pas insegur, Déu i el Dimoni visiten el centre de l’Univers en una mena de jornada de portes obertes. En A mig matí, una cosa tan senzilla com la destrucció sacseja la rutina escolar. El sisé conte, Els miralls, és un homenatge a dues disciplines científiques que gairebé no s’equivoquen mai: l’arqueologia i els viatges en el temps.